Timidesa, introversió i etiquetes

2018_08_24-Timidesa-Introversio-Clara

Anava fent scroll i em va aparèixer una imatge que em va captivar, era la foto d’un bosc, feta des del terra mirant cap al cel, es veien les copes d’uns arbres que no es tocaven els uns amb els altres i que formaven un dibuix molt curiós, l’article deia “La timidez botànica”, i jo, que em solidaritzo amb la timidesa perquè l’he viscuda de petita, clico. Vull saber més.

Vaig a parar a un article del geògraf Juan Pérez Ventura, si si, així ho deia: timidesa. Botànica. Carai. N’hi ha a Alaska, al Japó i a les zones tropicals; i hi ha diverses teories al respecte: la cerca de la llum, evitar plagues, per col·laboració, per competència…

Ho trobo fascinant. Arbres tímids que eviten el contacte, que busquen la companyia dels seus iguals però a la vegada cuiden les distàncies; com les persones tímides.

Recordo, llavors, un article de Diana Oliver que vaig llegir fa uns dies a El País sobre introversió i timidesa, i és que no és el mateix. Les persones tímides pateixen la socialització, tenen por a ser jutjades o rebutjades; en canvi, les introvertides estan còmodes amb la seva socialització, encara que es redueixi a poques persones, se senten confortables amb el seu món interior i prefereixen, sovint, estar sols sense que això sigui un problema.

“Jo sóc tímid” deia el curs passat un infant de 5 anys a l’extraescolar, “a si? i què vol dir ser tímid” vaig preguntar-li, “no ho sé, però la mare em diu que sóc tímid quan tinc vergonya i no vull dir hola”; certament es tractava d’un nen tímid, no introvertit; però, encara que fos cert, tenir penjada l’etiqueta de tímid que la seva mare li havia posat sense ell saber de què es tractava no l’ajudava; efecte Pigmalió, et comportes d’acord amb les expectatives creades, d’acord a com els altres esperen que et comportis; i sortir d’aquí, treure l’etiqueta, és molt difícil.

Cal anar amb compte amb com definim els nostres infants, dir, per exemple, “ets molt responsable” volent fer un compliment, pot ser una arma de doble fil, un nen que té l’etiqueta de responsable pot tenir por a fallar i això condueix a l’auto-exigència, al bloqueig, a la frustració.

Una manera d’evitar les etiquetes és fer esment a l’acte que volem remarcar i no a la persona (comunicació no violenta, que en diuen), i això serveix per les coses bones i per les dolentes. Millor dir “que bé que has fet tots els deures i has recollit l’habitació” en comptes de “ets molt responsable”; o bé millor dir “no m’agrada que cridis” en comptes de “ets un cridaner”; això fa veure a l’infant que pot modificar la seva conducta, en canvi, si el definim, creurà que és així, actuarà en conseqüència i li serà complicat corregir o modificar el comportament, treure’s l’etiqueta, vaja.

{ Clara }


Oliver, D. (15/04/2018). El País. “Mi hijo es introvertido, ¿debo animarle a socializar más?”. Extret de: https://elpais.com/elpais/2018/04/12/mamas_papas/1523545119_414429.html

Pérez Ventura, J. (22/04/2018). Ventura. “La timidez botánica: el increíble comportamiento de los árboles”. Extret de: http://vaventura.com/divulgacion/desarrollo/timidez-botanica-increible-comportamiento-los-arboles/

VVAA (23/11/2016). Viquipèdia. “Efecte Pigmalió”. Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_Pigmali%C3%B3