Creure per veure

2018_08_17-Creure-Per-Veure-Laura

Molt sovint els infants busquen la mirada dels adults per reforçar allò que fan. Quan diuen: mira com salto! mira com ballo! mira quin dibuix que estic fent…! també ens estan demanant que els acompanyem i els sostinguem, tal com ens recorda la psicomotricitat. Aquesta mirada, si és positiva, anima, fomenta i dóna validesa a allò que fan, però si és severa i crítica, els desanima i desmotiva, impedeix que segueixin descobrint i elaborant. Facilita que abandonin.

A La Nau Espacial ens agrada fomentar la mirada positiva que sosté i acompanya. Sabem que les coses no sempre els sortiran com voldrien, també ens passa als adults, però hem pogut comprovar que aquesta vivència els dóna seguretat i confiança en si mateixos, els ajuda a creure que allò que volen fer és possible i realitzable. És per això que hem elaborat aquest petit relat, per a què hi seguim pensant. Els personatges i el context són diferents, però l’essència és la mateixa:

Avui és l’estrena de l’obra teatral Pigmalió. Originàriament escrita en anglès pel dramaturg Bernard Shaw, ha estat adaptada al català pel poeta Pere Quart i avui es presenta en societat. La jove actriu que debuta amb el paper protagonista té una gran responsabilitat. Ha d’interpretar Roseta, la florista malparlada i vulgar a qui el senyor Martí Jordana, lingüista i especialista en dicció, vol convertir en una dama en un període de sis mesos, arran d’una aposta amb un amic.

L’actriu, com la protagonista de l’obra, ha fet un procés d’aprenentatge previ molt intens per a dominar diferents accents i manifestar, a través de la parla, el comportament i el llenguatge no verbal, mediocritat i insignificança al principi, i subtilesa i virtuosisme després. Abans que s’aixequi el teló, escolta les últimes indicacions del director. La resolució del debut és incerta, diu, només hi ha possibilitats. Entre el públic de les butaques hi ha detractors i admiradors. Si només fa cas dels detractors, nerviosa com està, perdrà credibilitat i fracassarà. No coneix l’Efecte Pigmalió.

No es tracta de triar només una opció i no fer cas de l’altra. Fins i tot les males crítiques, li diu el director, porten en si mateixes un valuós aprenentatge que hem de saber desxifrar, però al ser de naturalesa críptica, si no es llegeixen bé, provoquen l’estancament, s’enquisten i no ens deixen ser. Ara bé, si només fem cas de les bones i les elevem a l’infinit, deixem de créixer perquè ja ho sabem tot i no cal emprendre nous camins per a descobrir. Ens convertim en déus. I els veritables déus, li explica, si existeixen de debò, només es fan a partir del creixement i l’experiència.

Avui s’ha estrenat l’obra teatral Pigmalió. El seu director ha sabut creure en les possibilitats de la jove actriu. Ha dut a terme, sense saber-ho, l’Efecte Pigmalió. Aquest sol fet ha fet minar i desaparèixer totes les pors i inseguretats de la noia, i ha permès, en canvi, que l’ambició positiva i creadora de renéixer en una altra forma, ara sí, com a protagonista, sortís a la llum. I l’estrena ha estat tot un èxit.

{ Laura }