El cansament ens confon

2018_05_22-Cansament-Confon-Clara

Escric aquestes línies al mòbil, asseguda als peus del llit, a les fosques, amb la meva filla d’1 any i 10 mesos en braços. Portem més d’una hora intentant que s’adormi i no hi ha manera. No vol. Es rebel·la. I a mi se’m acaba la paciència, i m’enfado. Sense voler m’enfado amb ella, però sobretot amb mi per no ser més pacient, em desespero, sento… Què sento? Ufff… Jo, que treballo les emocions amb infants a vegades em sorprenc de com em costa a mi saber què m’està passant, posar-li nom.

Ràbia? No. Frustració? Si. Tristesa? Una mica també. Fa un parell de setmanes un amic psicòleg va dir-me que a vegades tendeixo a ofuscar-me, i que quan això em passa ja l’he cagat. “Tu decideixes si alimentes aquest llop o bé el llop de l’optimisme”, apa, i això com es fa? Podria començar per detectar el moment d’ofuscació quan el vegi arribar, com quan tinc migranya i detecto els primers símptomes i decideixo prendre’m la pastilleta perquè no vagi a més. Potser necessito una pastilleta imaginària de l’ofuscació…

Treballar amb infants té quelcom bidireccional, jo els “ajudo” i ells m’ajuden a mi sense adonar-se’n. M’explico, cada dia, a cada grup de l’extraescolar fem una ronda de notícies, cadascú explica una cosa que li ha passat, que sigui rellevant per ell/a i selecciona quines emocions intervenen en la seva notícia/experiència, les adultes també expliquem una notícia nostra per allò que formem part del grup, per allò que diem sempre a pares i mares que si vols que l’infant comparteixi experiències, comparteix tu les teves.

Si vols que l’infant comparteixi experiències, comparteix tu les teves.

Doncs bé, l’altre dia els vaig explicar als infants precisament això de la meva filla que tardava tant i tant a adormir-se i que jo estava molt cansada… I m’anaven preguntant sobre les meves emocions “estar cansat és una emoció?” van dir-me, “mmm no…” vaig contestar-los dubtant (o sí?), vaig fer un moment de silenci per pensar quina emoció buscàvem, “crec que l’emoció que tenia era desesperació, però potser sí que fatiga és una emoció… Sabeu què?”, els vaig dir, “Crec que quan estic molt cansada em poso trista, i confonc estar cansat amb trist”, “jo també em poso trista quan estic cansada” diu una, “jo m’enfado quan estic cansat” diu el que normalment parla poc.

I pam! Sense buscar-ho vam fer un descobriment, i quan dic “vam”, vull dir que jo també vaig descobrir; em vaig descobrir a mi confonent cansament amb tristesa.

I de sobte somric perquè sóc conscient del descobriment, i és que ser-ne conscients i posar nom al que ens passa és el primer pas per poder gestionar-ho la propera vegada que ens sentim així.

Ser conscients i posar nom al que sentim és el primer pas per poder-ho gestionar.

Quina sort tenir un grup d’astronautes amb qui fer descobriments emocionants…!!

{ Clara }